El somni s’escapa en una nit cruel (1-2)
El somni de l’ascens es va escapar en una nit cruel per a l’Atlètic Balears. L’Estadi Balear va presentar un ambient espectacular molt abans del xiulet inicial, amb una afició entregada que va creure fins al darrer segon i que va empènyer l’equip durant tot el partit.
L’ATB va sortir amb dos canvis respecte al partit d’anada: Miguelito i Morillo varen entrar a l’onze en lloc de Lache i Serrano. El conjunt blanc-i-blau va començar amb personalitat i ben aviat va trobar el premi. Al minut 13, Rubén va penjar una falta perillosa a l’àrea, la pilota va quedar morta després de diversos rebutjos i va aparèixer Tovar per enviar-la al fons de la xarxa. El pistoler de Sóller no va perdonar i va desfermar la bogeria a Son Malferit.
El mateix Tovar va tenir poc després una altra ocasió molt clara per ampliar diferències, però la defensa rival va aconseguir blocar el xut quan ja es cantava el gol. Moha va veure targeta groga en una primera part intensa, de màxima tensió, en la qual l’Atlètic Balears va merèixer arribar al descans amb un avantatge més ampli. L’ocasió més clara va arribar al minut 44, quan Bover va estar molt a prop de fer el segon en una acció que va aixecar tot l’estadi.
Després del descans, l’equip va continuar empenyent amb el cor. Bover va estar a punt de sorprendre amb un córner gairebé olímpic que va obligar el porter rival a treure una mà salvadora. També Moha va tenir el segon a les seves botes, però el porter del Real Jaén va tornar a evitar el gol balearic.
Amb l’eliminatòria igualada, el partit va anar a la pròrroga. I allà va aparèixer la cara més cruel del futbol. Al minut 99, el Real Jaén va trobar el gol que va deixar glaçat l’Estadi Balear i va colpejar durament el conjunt blanc-i-blau. El cop definitiu va arribar just abans del descans de la pròrroga, al minut 105, quan el conjunt andalús va aprofitar un córner per fer l’1-2 i deixar l’eliminatòria pràcticament sentenciada.
L’Atlètic Balears ho va intentar fins al final, empès per l’orgull i per una afició que mai va deixar de creure. Però aquesta vegada no va poder ser.
Una nit trista i dolorosa per al club. El somni de l’ascens s’escapa. Caurem i ens aixecarem tantes vegades com faci falta. Perquè aquest escut, aquesta afició i aquest sentiment mereixen continuar somiant.
La roda de premsa de Luis Blanco:
#GlòriaATB
