Historia

El 3 d’abril de 1920 va aparèixer al diari “Última Hora” un article sobre la fundació de nous equips a Palma, que fins aleshores havien estat fundats per les classes mitjanes i altes de la ciutat. Al text hi destacava la frase següent:

“En los talleres de la Isleña hay noticias que se Hacen preparativos para formar un team.”

Això significava que, per primera vegada, un grup d’origen obrer formava un equip de futbol. L’havien creat els treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima, tot i que també hi participaven maquinistes navals en pràctiques o estudiants d’aquesta especialitat. Aquest equip va adoptar el nom de Mecánico.

La camiseta lluïa els colors de la Isleña Marítima: tres franges blanques sobre fons blau, inspirades en les seves inicials pintades a les xemeneies dels vapors de la companyia. El color blau dels calçons responia, simplement, a una qüestió d’economia. S’aprofitaven els antics monos de feina dels obrers, ja en desús, convenientment retallats.

El local social estava situat al bar Can Rasca del carrer de Sant Miquel núm. 67 (abans 187), cantonada amb el carrer dels Oms de la mateixa ciutat. Com que no disposava de camp propi, l’equip jugava a una esplanada del Moll Vell, devora les antigues oficines de la Isleña Marítima. El seu president va ser Gabriel Cifré Borràs (1894-1993), operari dels tallers de la Isleña.

A l’article esmentat anteriorment també hi destacava una altra frase:

“En la Fundición de los señores Carbonell, se organiza otro once, que prometió ser un terrible rival por la corpulencia de la gente obrera que se alista.”

L’equip va ser format pels treballadors de la Fundición Carbonell (coneguda popularment com Can Salí), una petita empresa metal·lúrgica de la ciutat situada al carrer Protectora, núm. 39 (antic Hort d’en Moranta, actual carrer de Jaume III). L’equip va adoptar inicialment el mateix nom de l’empresa i, posteriorment, va passar a dir-se Mallorca, un nom més genèric, a mesura que s’hi incorporaven jugadors d’altres empreses.

La indumentària de l’equip constava de camiseta i calçons completament blancs. Disputava els seus partits en un solar anomenat “Sa Síquia Reial”, situat entre les Avingudes (avinguda del Comte de Sallent) i el carrer de Blanquerna de Palma. El seu primer responsable va ser Bartolomé Llabrés Albertí (1886-1951). Tenia el local social al bar Can Meca, situat al carrer de l’Arxiduc Lluís Salvador, cantonada amb les Avingudes de Palma. Més endavant, l’equip va canviar de local i es va instal·lar a Can Rasca, on va coincidir amb els seguidors del Mecánico.

Tan aviat com el Mecánico i el Mallorca varen coincidir a Can Rasca, va sorgir la idea d’unir-se per formar un conjunt més potent. Fruit d’una assemblea conjunta, el 14 de novembre de 1920 ambdós equips es varen fusionar sota el nom de Baleares Foot-Ball Club.

El local social del nou club va continuar a Can Rasca i el terreny de joc seria el del Mallorca (sa Síquia Reial). Pel que fa a la indumentària, es va arribar a una solució salomònica: es varen adoptar la camiseta blanc-i-blava del Mecánico i els calçons blancs del Mallorca. Va ser elegit president Bartolomé Llabrés Albertí (1886-1951), vinculat fins aleshores al Mallorca.

El Baleares FC va debutar el 21 de novembre de 1920 amb una victòria contra el Veloz Sport Balear (0-5) al seu camp del Velòdrom del Tirador, aleshores un dels equips més potents. Des d’aquell moment, el Club va participar assíduament en les competicions que se celebraven a les Illes. A causa del creixement del nou club, es va construir un nou camp a Son Canals (devora la barriada dels Hostalets), que va ser inaugurat el 24 de juliol de 1924. La seu social del club es va traslladar el 1922 al Bar Triquet i, més endavant, el 1928, als locals de l’Asistencia Palmesana (plaça de la Palla, 2).

Ben aviat, l’equip es va convertir en un dels conjunts més potents de les Illes i en el principal rival esportiu del RCD Mallorca (anomenat Real Sociedad Alfonso XIII FC fins al 1931). Des dels inicis, els partits entre ambdós conjunts despertaven passions enceses que anaven molt més enllà de l’àmbit estrictament esportiu.

Un tercer precedent del club actual és el Balear Foot-Ball Club. La primera notícia de la seva existència va ser una carta publicada al diari El Día (Palma) el 17 de maig de 1922, en què el capità de l’equip reptava el Baleares FC a disputar un partit amistós.

El primer partit del Balear FC del qual es té constància es va disputar el 9 de juliol d’aquell mateix any. El club va prendre el nom del Teatro Balear, un teatre situat just davant el seu local social: el Café Can Martí, al carrer Zanoguera, núm. 13. La seva indumentària estava formada per camiseta blava i calçons blancs. Inicialment no disposava de terreny de joc propi i no va ser fins a principis de 1923 que en va inaugurar un al barri palmesà d’El Molinar. A principis de 1925 va cessar sobtadament la seva activitat fins a desaparèixer a mitjan aquell mateix any.

El 13 de setembre de 1922 es va fundar l’Athletic Foot-Ball Club, quan una part dels socis del Balear FC se’n varen separar per crear un nou club. El local social es va establir al Cafè Reñidero, a la plaça de l’Olivar, núms. 3-4. Inicialment no disposava de camp propi, fins que el 1929 es va inaugurar el camp de sa Punta. La seva indumentària constava de camiseta amb franges amples vermelles i verdes i calçons negres.

L’any 1933, el club va acordar diversos canvis: va traslladar el local social al Bar Palermo, a l’avinguda d’Alexandre Rosselló, núm. 27 (abans 107), i va substituir la camiseta vermella i verda per una de vermella i blanca amb franges estretes, semblant a la de l’Athletic Club de Bilbao. El seu primer president va ser Antoni Forteza Piña (1901-1969), que també havia estat president i fundador del Balear FC. El club atlètic era molt més petit que el baleàric i, a diferència d’aquest, mantenia una relació molt cordial amb el RCD Mallorca (abans Alfonso XIII FC).

La seva etapa més brillant va arribar la temporada 1939-40, quan va aconseguir fins a tres títols oficials: el Campionat de Mallorca, la Lliga Mallorca i la Lliga Balear. L’any 1942, el creixement urbanístic de la ciutat va obligar el club a abandonar el seu camp. Aquest fet va precipitar, mesos després, la seva fusió amb el Balears FC.

El creixement urbanístic de la ciutat va obligar l’Athletic FC a abandonar el seu camp de sa Punta. Com que el club no disposava de recursos suficients per aconseguir un nou terreny de joc, es trobava amenaçat de desaparició i, per poder sobreviure, va contactar amb altres clubs a la recerca d’un acord. Primer va negociar amb el RCD Mallorca, però, després d’arribar a un preacord, les negociacions es varen rompre: l’Athletic FC volia que el nom del nou club recollís el dels dos clubs (Atlético-Mallorca o Mallorca-Atlético), mentre que els mallorquinistes no volien cap canvi.

Poc després, el club va negociar amb el Balears FC i, aquesta vegada, sí que es va arribar a un acord. Així va néixer, el 27 de maig de 1942, el Club Deportivo Atlético Baleares, amb Pere Serra Cladera (president del Baleares FC) com a primer president i Francesc Riera Rigo (president de l’Athletic FC) com a vicepresident.

L’acord es va formalitzar legalment com un procés de fusió, tot i que, en realitat, els baleàrics havien incorporat dels atlètics els seus trets identificatius, que varen passar gairebé íntegrament a la nova entitat. Els baleàrics varen mantenir la seva indumentària sense canvis (colors blanc i blau), el mateix local social (aleshores a l’Asistencia Palmesana) i el mateix camp (Son Canals), a més de disposar d’una infraestructura de club i una massa social molt més potents que les dels atlètics. A més, els baleàrics també aportaven la seva encesa rivalitat amb el RCD Mallorca, que els atlètics no tenien.

Per la seva banda, l’Athletic FC va aconseguir que el seu nom figuràs en primer lloc en la denominació del nou club (Atlético-Baleares en lloc de Baleares-Atlético).

Aquest fet permet remuntar l’antiguitat del club actual fins al 1920, any de naixement del Mecánico, el Mallorca i el Baleares Foot-Ball Club.

Font: “Los orígenes del Atlético Baleares (1920 hasta 1942). De los inicios a la fusión”. (Lulú, 2013), de Manuel García Gargallo.

El nou Atlético Baleares va debutar la temporada 1942/43 amb aquesta alineació: Pericàs, Amengual, Gil, Sureda, Pont, Matas, Mulet, Homar, Brondo, Albella i Riera. Va acabar segon en el Campionat de Mallorca i subcampió del torneig de les Illes Balears, uns resultats que li varen permetre accedir directament a la Tercera Divisió nacional. La temporada 1945/46 va acabar tercer i va disputar la fase intermèdia d’ascens a Segona Divisió, però va ser superat pel Levante, equip que finalment va aconseguir l’ascens.

Cinc anys més tard, és a dir, la temporada 1950/51, l’Atlético Baleares es va convertir en equip de la divisió de plata. Ho va aconseguir amb el següent onze: Calpe, Soler, Germán, Duel, Simonet, Pueyo, Brondo, Alorda, Álvarez, Miguelin i Tomàs. Al cap de dues temporades, el club va tornar a la Tercera Divisió.

L’any 1960, l’entitat va abandonar Son Canals, amb capacitat per a 4.000 espectadors, i es va traslladar a l’Estadi Balear, amb un aforament cinc vegades superior. El nou camp, obra de l’arquitecte José Obrador, va ser inaugurat amb un partit entre l’equip local i el Birmingham, que va acabar amb victòria de l’Atlético Baleares per 2-0. La temporada següent, 1960/61, l’Atlético Baleares va guanyar el campionat de Tercera Divisió, fet que li va permetre disputar una promoció en què es va enfrontar primer a l’Olímpic de Xàtiva i després a l’Amistad de Zaragoza. Després de superar les dues eliminatòries, l’equip va aconseguir l’ascens. El darrer i decisiu partit el varen disputar: García, Felipe, Pastor, Navarro, Dot, Villar, García II, Ricardito, Morro, Villarrubia i Villamide.

Es va mantenir a Segona durant dues temporades (1961/62 i 1962/63). A la primera va acabar desè a la classificació i, a la segona, catorzè, fet que l’obligava a disputar una eliminatòria contra un equip de Tercera. El rival va ser l’Algeciras, que va superar l’Atlético Baleares en un partit de desempat disputat al camp de Vallejo, a València. Des d’aleshores, l’Atlético Baleares no ha tornat a militar a Segona Divisió.

Durant la dècada dels seixanta, els anys 1965 i 1968, va tenir dues oportunitats d’ascendir a Segona, però la sort li va ser adversa en ambdues fases d’ascens.

La temporada 1972/73 va descendir a Primera Regional Preferent, categoria en què va romandre dues temporades. Després de tornar a Tercera Divisió, la temporada 1976/77 va acabar sisè a la classificació i va obtenir així una plaça per disputar, la temporada següent, la recentment creada Segona Divisió B. Al final de la temporada 1977/78 va tornar a Tercera Divisió i, la temporada 1980/81, va descendir per segona vegada a Primera Regional Preferent, on va romandre dues temporades.

L’any 1987, amb Damián Estelrich com a president i Ignacio Martín Esperanza com a entrenador, l’Atlético Baleares va aconseguir l’ascens a Segona Divisió B. Aquesta segona etapa a la categoria va durar tres anys, una mica més que l’anterior. Cal destacar el sisè lloc aconseguit la temporada 1988/89, que va deixar el club a les portes del desitjat ascens a Segona Divisió. La temporada següent, però, l’equip va tornar a Tercera Divisió.

A partir d’aquell moment va començar un dels períodes més convulsos del club blanc-i-blau, amb moments de llum i d’ombres importants. En onze ocasions va disputar lliguetes o promocions d’ascens a Segona Divisió B, però, al mateix temps, hi va haver períodes com els de 2002/03, 2003/04 i 2004/05, marcats per episodis dolorosos en què el club va estar a punt de desaparèixer i que varen desembocar, per tercera vegada, en el descens a Primera Regional Preferent.

La temporada 2007/08, una junta directiva presidida per Fernando Crespí Luque, acompanyat per diversos col·laboradors amb capacitat econòmica i voluntat de feina, va fer realitat un somni llargament esperat. Divuit anys després, el 15 de juny de 2008, a l’Estadi Balear i després de superar l’eliminatòria contra el Gernika, l’Atlético Baleares tornava a ser equip de Segona Divisió B. L’alegria va durar poc: al final de la temporada següent, 2008/09, l’equip va tornar a Tercera Divisió. Però aquesta vegada les coses eren diferents. Fernando Crespí va continuar al capdavant de la presidència del club i, un any més tard, exactament el 23 de maig de 2010 a Tudela, en un partit d’infart, l’Atlético Baleares, dirigit per Ángel Pedraza (e.p.d.), va recuperar la categoria.

Els dirigents de l’Atlético Baleares consideraven que, si el club volia assolir objectius més ambiciosos, s’havia de convertir en una SAD (Societat Anònima Esportiva). Amb aquesta finalitat es va convocar una assemblea general de socis, ja que eren ells els únics que podien decidir l’evolució del club. La consulta va tenir lloc el 5 de maig de 2011 a les instal·lacions de l’antic Cine Metropol. Enmig d’un ambient d’eufòria i expectació, el resultat de la votació va ser aclaparador: dels 292 participants, 285 varen votar afirmativament, i Fernando Crespí va ser elegit president provisional de la futura societat.

En aquest ambient d’eufòria i il·lusió va començar la temporada 2011/12. S’havia confeccionat un equip per ocupar les posicions més altes de la classificació, i així va ser. L’Atlético Baleares es va proclamar campió del grup tercer de Segona Divisió B.

El sistema de promoció permetia que el campió ascendís directament a Segona Divisió si superava la primera eliminatòria. El primer rival va ser el Mirandés i el partit es va disputar a Miranda de Ebro. El resultat advers d’1-0 encara convidava a l’esperança. El diumenge següent, a Palma, enmig d’una expectació que feia molts d’anys que no es veia, l’equip va perdre per 1-2. A la segona ronda de la promoció, aquesta vegada contra el Lugo, tampoc no va aconseguir superar l’eliminatòria.

El 27 de setembre de 2012 va concloure el procés de creació de la SAD. Fernando Crespí Luque continuaria com a president i el capital quedava distribuït de la manera següent: Bartolomé Cursach Mas era l’accionista majoritari amb un 66,43% del capital social, Fernando Crespí Luque en tenia un 12,14%, la família Horrach un 5,14% i altres accionistes un 16,29%.

Malgrat la decepció soferta, la temporada 2012/13 també es va planificar amb l’objectiu d’intentar aconseguir l’ascens, tot i disposar d’un pressupost molt més reduït. Les expectatives no es varen complir i l’equip es va moure sempre per la zona mitjana de la classificació, fregant els llocs de descens. La permanència no va quedar assegurada fins que faltaven dues jornades. La nota més positiva de la temporada va ser l’ascens de l’equip juvenil a Divisió d’Honor.

Una vegada acabada la temporada, els màxims accionistes, Bartolomé Cursach Mas i Fernando Crespí Luque, varen anunciar que deixarien d’aportar més ajuda econòmica a l’Atlético Baleares. Això sí, varen manifestar que, si una persona o un grup de persones volia adquirir les seves accions, no posarien cap obstacle per facilitar-ne la compra.

Però les males notícies no acabaven aquí. Al mateix temps, un creditor va presentar una demanda per un antic deute, fet que va comportar la intervenció judicial de la societat. Per si no fos prou, una altra mala notícia va agreujar encara més la situació. El 3 de juny de 2013 va caure una paret de l’Estadi i, uns dies després, el dia 15, l’Ajuntament de Palma va decretar el tancament de l’Estadi Balear.

Els socis i aficionats es demanaven: on jugarem ara? Semblava que la història es repetia i els fantasmes de sa Punta i Son Canals tornaven a fer-se presents. Tanmateix, els dirigents del club, presidit aleshores per l’advocat Daniel Fiol Lustenberger, es varen mobilitzar i, després de diverses negociacions, varen aconseguir que l’Ajuntament de Calvià posàs a disposició del club el Centre Esportiu Municipal de Magaluf.

La situació econòmica no permetia cap alegria pressupostària i es va optar per fitxar jugadors residents a l’Illa, a més d’algun cedit, com Florin Anone, procedent del Villareal.

Un entrenador que compartia aquesta filosofia era Nicolás López Vidal, Nico López, que ja havia entrenat el club la temporada 2002/03, i a ell se li va confiar la direcció de l’equip. L’Atlético Baleares va ocupar llocs de promoció durant gairebé tota la temporada. Només al tram final l’equip va perdre força i va acabar en cinquena posició.

Poc abans d’acabar la temporada, el club va entrar en concurs de creditors i Demetrio Madrid Alonso va ser nomenat administrador concursal.

L’arribada d’Ingo Volckmann

Amb el club immers en un concurs de creditors, el 2 de juny de 2014 es va confirmar l’arribada d’Ingo Volckmann com a nou propietari de l’Atlético Baleares. Empresari nascut a Alemanya i vinculat a Mallorca pels seus negocis en el sector de l’hostaleria, va adquirir inicialment el 51 % del capital de l’entitat i va iniciar una nova etapa en la història del club.

Un dels primers problemes que va haver d’afrontar la nova propietat va ser el del terreny de joc. El juny de 2014, l’Atlético Baleares va arribar a un acord amb la Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB) per llogar el camp de Son Malferit, assumint el mateix club les obres necessàries per reformar-lo i adequar-lo. Son Malferit es va convertir així en la nova casa del primer equip.

Paral·lelament, la nova propietat va treballar per resoldre la delicada situació econòmica de l’entitat. El procés va avançar amb una gran rapidesa i, a finals d’octubre de 2014, tot just uns mesos després de l’arribada de Volckmann, l’Atlético Baleares va sortir del concurs de creditors, convertint-se en un dels processos de resolució concursal més ràpids registrats al futbol espanyol.

Una vegada estabilitzada la situació econòmica, el club va poder començar a treballar en el seu creixement esportiu i estructural. A principis de 2015 es va recuperar i reorganitzar el futbol base, que va iniciar aquesta nova etapa amb dotze equips. L’aposta per la pedrera va anar creixent progressivament durant els anys següents fins a arribar, l’any 2024, als 16 equips de futbol base i tres equips de futbol femení.

Una altra passa decisiva per consolidar la nova etapa institucional es va produir el març de 2015, quan es va dur a terme una ampliació de capital social de tres milions d’euros, una operació que va reafirmar el control de la nova propietat i va reforçar econòmicament l’entitat.

Temporades 2014/15 i 2015/16

En l’apartat esportiu, les temporades 2014/15 i 2015/16 varen estar marcades per la confecció de plantilles que convidaven a l’optimisme i feien pensar en la possibilitat de tornar a disputar una promoció d’ascens. L’objectiu no es va poder assolir, però la segona d’aquestes temporades va acabar deixant un dels grans èxits d’aquesta etapa.

L’Atlético Baleares va arribar a la final de la Copa de la Real Federación Española de Fútbol, en què es va enfrontar al Rayo Majadahonda. El partit d’anada, disputat a Madrid, va acabar amb empat a dos gols. Una setmana després, el 13 d’abril de 2016, Son Malferit va acollir el partit de tornada. La victòria blanc-i-blava per 1-0 va permetre a l’Atlético Baleares proclamar-se campió de la Copa Federación, un dels títols més destacats de la seva història recent.

Temporada 2016/17

A la temporada 2016/17, el club va tornar a confeccionar una plantilla amb aspiracions. L’entrenador elegit va ser Christian Ziege, exfutbolista internacional alemany. Tanmateix, a mesura que avançava la competició, el rendiment de l’equip va quedar per davall de les expectatives i, el març de 2017, Ziege va ser destituït. El seu lloc el va ocupar José Joaquín Moreno, “Josico”.

El canvi va resultar decisiu. L’equip va protagonitzar una espectacular remuntada durant el tram final de la Lliga i va aconseguir classificar-se per disputar les eliminatòries d’ascens. L’Atlético Baleares va superar el Toledo a la primera ronda i posteriorment es va enfrontar a l’Albacete, davant el qual va quedar eliminat després d’una eliminatòria en què va estar molt a prop de continuar endavant.

Aquell mateix 2017, l’Atlético Baleares i l’Ajuntament de Palma varen arribar a un acord per dur a terme la remodelació de l’històric Estadi Balear, unes obres el cost de les quals va assumir el club. Començava així un dels projectes més importants de la nova etapa institucional: recuperar i modernitzar la casa històrica del baleàric.

Temporada 2017/18

La temporada 2017/18 va ser, en canvi, decebedora. Josico no va continuar i el nou entrenador, Armando de la Morena, no va aconseguir treure de la plantilla el rendiment esperat. Prop del primer terç de la competició, l’equip ocupava la catorzena posició i el tècnic va ser destituït.

El seu lloc el va ocupar Horacio Melgarejo, la trajectòria del qual també va ser breu. Posteriorment va arribar Manix Mandiola. El canvi d’actitud de l’equip va ser evident, tot i que va tardar a reflectir-se a la classificació. A la jornada 32, l’Atlético Baleares era penúltim, però la millora en el joc, diverses victòries decisives i una combinació favorable de resultats varen permetre al conjunt blanc-i-blau aconseguir una permanència agònica.

Temporada 2018/19

La temporada 2018/19 va suposar un espectacular canvi de rumb. Amb Manix Mandiola al capdavant de l’equip, l’Atlético Baleares es va proclamar campió del seu grup de Segona Divisió B. A la promoció d’ascens es va enfrontar al Racing de Santander, posteriorment al Melilla i finalment al Mirandés. L’equip es va quedar a les portes d’aconseguir l’anhelat ascens a Segona Divisió.

Temporada 2019/20

La temporada 2019/20 va estar marcada per dos esdeveniments històrics. El primer va arribar el setembre de 2019, quan l’Atlético Baleares va tornar a l’Estadi Balear, completament remodelat després de dos anys d’obres. El retorn es va produir amb una victòria per 1-0 contra Las Palmas Atlético, filial de la UD Las Palmas, en partit de Segona Divisió B.

La recuperació de l’Estadi Balear va ser possible gràcies a la generositat de la Junta Pro-Campo i a l’important esforç econòmic realitzat per Ingo Volckmann i la propietat del club. L’Atlético Baleares recuperava així la seva casa històrica, transformada en un recinte modern i adaptat a les noves necessitats de l’entitat.

En l’àmbit esportiu, l’equip de Mandiola va tornar a protagonitzar una temporada extraordinària. La competició regular no es va poder acabar a causa de la pandèmia de la COVID-19, però l’Atlético Baleares va ser proclamat novament campió del seu grup de Segona B, per segona temporada consecutiva. Al play-off d’ascens, disputat sota un format excepcional, l’equip es va enfrontar al Cartagena i posteriorment al Cornellà, quedant-se una altra vegada molt a prop d’arribar a Segona Divisió.

Temporada 2020/21

La temporada 2020/21 va ser igualment atípica a causa de la reestructuració de les categories del futbol espanyol. A cavall entre l’antiga Segona Divisió B i la nova organització federativa, l’Atlético Baleares va afrontar la temporada amb un equip profundament renovat. Jordi Roger va iniciar la temporada com a primer entrenador i Xavi Calm el va substituir el març de 2021. El club va aconseguir un dels seus objectius fonamentals: assegurar-se una plaça a la recentment creada Primera RFEF, que passava a convertir-se en el tercer esglaó del futbol espanyol. De fet, l’equip va estar a punt de classificar-se per al play-off d’ascens a Segona Divisió A sota les ordres de Calm.

Temporada 2021/22

La temporada 2021/22 va suposar, per tant, l’estrena de l’Atlético Baleares a Primera RFEF. El conjunt blanc-i-blau es va mantenir durant bona part de la competició entre les cinc primeres posicions, que donaven dret a disputar el play-off d’ascens. Tanmateix, dos empats inesperats a les jornades decisives contra l’Atlético Sanluqueño i l’UCAM Murcia varen allunyar l’equip d’aquestes posicions.

La situació va provocar un canvi a la banqueta. Eloy Jiménez va deixar el seu lloc i Jordi Roger va tornar per dirigir l’equip a la darrera jornada. L’Atlético Baleares va tancar la Lliga amb una contundent victòria per 4-0, tot i que el resultat no va ser suficient per aconseguir la classificació per al play-off.

La temporada va ser molt especial per la destacada participació de l’equip a la Copa del Rei. Sota les ordres de Xavi Calm, l’ATB va eliminar dos equips de Primera Divisió, el Getafe i el Celta. El 16 de desembre de 2021, els blanc-i-blaus varen viure una de les nits més recordades de la seva història amb una gran golejada per 5-0 contra el Getafe. Tot just començat l’any 2022, l’equip va donar una altra alegria a l’afició superant el Celta per 2-1 i accedint als setzens de final de Copa. Allà, un altre club de la màxima categoria, el Valencia, va posar fi al somni baleàric en imposar-se per la mínima a l’Estadi Balear (0-1). Va ser una gran participació a la competició del KO.

Temporada 2022/23

La temporada 2022/23 va resultar molt més complicada. L’equip va arribar a tenir quatre entrenadors diferents: Jordi Roger, David Sierra, Onésimo Sánchez i Tato García. Durant bona part del campionat, l’Atlético Baleares va ocupar posicions de descens a Segona RFEF, però va aconseguir salvar la categoria a la darrera jornada gràcies a una victòria a domicili contra el Logroñés.

Temporada 2023/24

La situació va empitjorar la temporada 2023/24. L’equip va romandre en llocs de descens pràcticament durant tota la competició, des de la segona jornada fins al final. Ni Tato García ni posteriorment Juanma Barrero varen aconseguir redreçar el rumb.

Durant les deu darreres jornades es va fer càrrec de l’equip el tècnic mallorquí Jaume Mut, amb la mirada posada ja en la planificació de la temporada següent, ja que evitar el descens s’havia convertit en una missió extremadament complicada. Finalment, l’Atlético Baleares va perdre la categoria i va descendir a Segona RFEF.

Les grans alegries d’aquella temporada varen arribar des d’altres àrees esportives del club. L’equip juvenil masculí i el Balears FC, representant del projecte femení de l’entitat, varen aconseguir sengles ascensos de categoria, reflectint el creixement experimentat pel futbol base i el futbol femení durant aquells anys.

Temporada 2024/25

Ja a Segona RFEF, la temporada 2024/25, el club va confeccionar una plantilla amb l’objectiu de recuperar la categoria perduda. Jaume Mut va mantenir l’equip a la zona alta de la classificació, tot i alguns alts i baixos. A la jornada 22, després de quatre empats consecutius, l’entitat va decidir fer un canvi a la banqueta.

Luis Blanco va agafar les regnes de l’equip i va aconseguir redreçar ràpidament el rumb. L’Atlético Baleares va tornar a posicions de play-off i va millorar progressivament el seu rendiment fins a acabar segon classificat a la fase regular.

Al play-off d’ascens, el conjunt blanc-i-blau disposava del factor camp a favor, però el Teruel va truncar les seves esperances. L’eliminatòria va acabar amb un partit frenètic a l’Estadi Balear. El conjunt aragonès es va avançar en dues ocasions i l’Atlético Baleares va aconseguir igualar el marcador, però als minuts finals els visitants varen aprofitar els espais al contraatac per imposar-se per 2-5 i posar fi al somni de l’ascens.

Temporada 2025/26

A la temporada 2025/26, la propietat va mantenir la confiança en Luis Blanco al capdavant de la banqueta. Es va confeccionar novament un equip molt competitiu, que va acabar segon classificat a la Lliga regular de Segona RFEF, empatat a punts amb el campió.

A les eliminatòries d’ascens, l’Atlético Baleares va superar el Coruxo gallec a la primera ronda i va arribar a l’eliminatòria definitiva, en què va caure davant el Real Jaén, quedant-se per segona temporada consecutiva a les portes de l’ascens.

Aquella campanya també va deixar una actuació destacada a la Copa del Rei. El conjunt dirigit per Luis Blanco va aconseguir eliminar el RCD Espanyol, equip de Primera Divisió, i posteriorment va estar molt a prop de protagonitzar una altra gran sorpresa contra l’Atlético de Madrid.

A més, el novembre de 2025 es va produir un altre esdeveniment d’especial significat institucional. La graderia principal de l’Estadi Balear va ser inaugurada oficialment amb el nom de “Grada Ingo Volckmann”, com a reconeixement a l’aportació del propietari a la recuperació de l’estadi i a la transformació experimentada per l’entitat des de la seva arribada.

Temporada 2026/27

A la temporada 2026/27, l’Atlético Baleares continua avançant en el seu procés de creixement i millora en totes les àrees del club. En l’apartat esportiu, ha confeccionat una plantilla competitiva amb l’objectiu de tornar a lluitar per l’ascens i ha confiat la banqueta a Óscar Troya, un dels entrenadors de més prestigi del futbol balear.

Aquesta nova etapa manté l’ambició esportiva, però també aprofundeix en l’evolució de l’entitat fora del terreny de joc, amb millores en les àrees institucional, de comunicació i màrqueting, destinades a reforçar l’estructura, la imatge i la presència social de l’Atlético Baleares.

Al mateix temps, el club ha incrementat la seva aposta pel talent de les Illes Balears, augmentant la presència de jugadors i tècnics mallorquins dins el projecte esportiu.

L’Atlético Baleares continua prestant una atenció especial al futbol base i a la formació de joves futbolistes, complementant la feina dels seus equips de pedrera amb l’organització de campus i una escola de futbol. Aquesta aposta formativa s’estén també al futbol femení, amb el Balears FC com a principal referent i altres tres equips femenins de base, consolidant així una estructura que abasta des de les primeres etapes de formació fins al futbol sènior.

Tot això forma part d’un projecte que pretén continuar enfortint el club en tots els seus àmbits, sense renunciar a un dels seus principals objectius esportius: tornar el primer equip a categories superiors.

Una nova etapa en la història del club

L’arribada d’Ingo Volckmann el juny de 2014 va marcar un abans i un després en la història recent de l’Atlético Baleares. La seva entrada a l’entitat es va produir en un dels moments econòmics més delicats del club i va permetre resoldre en pocs mesos el concurs de creditors, estabilitzar els comptes i assentar les bases d’una estructura més professional.

A partir d’aleshores, la transformació va anar molt més enllà del primer equip. Es va recuperar i potenciar el futbol base, es va desenvolupar el futbol femení, es va reforçar l’estructura professional del club i es varen dur a terme inversions fonamentals per garantir-ne el futur.

Un dels símbols més visibles d’aquesta etapa va ser la recuperació de l’Estadi Balear. Després de dècades d’història i anys de deteriorament progressiu, el recinte va ser completament remodelat i va tornar a obrir les portes el setembre de 2019, permetent que l’Atlético Baleares tornàs a la seva casa històrica en unes instal·lacions renovades.

En l’apartat esportiu, des de 2014 el primer equip ha viscut algunes de les etapes més competitives de la seva història recent: va conquistar la Copa Federación el 2016, va disputar diverses promocions d’ascens, va aconseguir dos campionats consecutius de Segona Divisió B, va competir a la nova Primera RFEF i va protagonitzar actuacions destacades a la Copa del Rei.

El descens a Segona RFEF el 2024 va obrir un nou repte esportiu. Durant les dues temporades següents, l’Atlético Baleares va tornar a situar-se entre els principals aspirants a l’ascens i va disputar consecutivament les eliminatòries per recuperar la tercera categoria.

Més d’una dècada després d’aquell 2 de juny de 2014, l’etapa iniciada amb l’arribada d’Ingo Volckmann queda definida no només pels resultats del primer equip, sinó també per una profunda transformació econòmica, patrimonial, estructural i esportiva de l’Atlético Baleares.

Font: Antonio Salas Fuster i CD Atlético Baleares.