[imatge 1]

[imatge 2]

[imatge 3]

[imatge 4]

[imatge 5]

[imatge 6]

[imatge 1] El Mecànic FC (1920). El 3 d’abril de 1920 va aparèixer en el diari Última Hora un article sobre la fundació de nous equips a Palma, fins llavors fundats per estaments socials mitjans i alts de la ciutat. En el text destacava la següent frase:

“En los talleres de la Isleña tengo noticias que se hacen preparativos para formar un team.”

Això volia dir que, per primera vegada, un conjunt d’extracció obrera formava un equip de futbol. L’havien format els treballadors de la companyia naviliera Isleña Marítima, tot i que també hi participaven maquinistes naviliers en pràctiques o estudiants d’aquesta carrera. Aquest conjunt va adoptar el nom de Mecànic.

La seva samarreta agafava els colors de la Isleña Marítima: tres franges blanques sobre fons blau, inspirades en les seves inicials pintades a les xemeneies dels vapors de la companyia. Els calçons eren blaus en aprofitar, degudament retallats, les granotes velles dels treballadors de la companyia. El local social estava situat en el bar Can Rasca del carrer de Sant Miquel n. 67 (abans 187), cantonada amb el carrer Oms de la mateixa ciutat. Estava mancat de camp i jugava a una esplanada del Moll Vell, devora les antigues oficines de la Isleña Marítima. El seu president va esser Gabriel Cifré Borràs (1894-1993), operari dels tallers de la Isleña.

[imatge 2] El Mallorca FC (1920). En l’article abans mencionat també destacava una altra frase:

“En la Fundición de los señores Carbonell se organiza otro once, que promete ser un terrible rival por la corpulencia de la gente obrera que se alista.”

La seva formació fou a càrrec dels treballadors de la Foneria Carbonell (popularment coneguda com Can Salí), una petita empresa metal·lúrgica de la ciutat situada al carrer Protectora, núm. 39 (antic Hort d’en Moranta, actual carrer de Jaume III). L’equip va adoptar el mateix nom de l’empresa i després va adoptar el nom més genéric de Mallorca a mesura que s’incorporaven jugadors d’altres empreses.

La indumentària de l’equip duia samarreta i calçons totalment blancs. Jugava els seus partits a un solar anomenat sa Síquia Reial, situat entre les Avingudes (avinguda Comte de Sallent) i el carrer Blanquerna de la ciutat. El seu primer cap visible va esser Bartomeu Llabrés Albertí (1886-1951). Tenia el seu local social en el bar Can Meca, situat al carrer Arxiduc Lluís Salvador cantonada amb les Avingudes de Palma. Més endavant l’equip va canviar de local i va instal·lar-se a Can Rasca, on va coincidir amb els seguidors del Mecànic.

[imatge 3] El Balears FC (1920-1942). Tan aviat com Mecànic i Mallorca varen coincidir a Can Rasca va sorgir la idea d’unir-se per formar un grup més potent. Fruit d’una assemblea conjunta, el 14 de novembre de 1920 varen fusionar-se sengles equips amb el nom de Baleares Foot-Ball Club. El local social del nou club va continuar a Can Rasca, el terreny de joc seria el del Mallorca (sa Síquia Reial) i per la indumentària va arribar-se a un acord salomònic: va adoptar-se la samarreta blanc-i-blava del Mecànic i els calçons blancs delMallorca. Va esser escollit president Bartomeu Llabrés Albertí (1886-1951), vinculat fins aquell moment alMallorca.

[Imatge 4] El Balears FC va debutar el 21 de novembre de 1920 guanyant al Veloz Sport Balear (0-5) en el seu camp del Velòdrom del Tirador, llavors un dels equips més potents. Des d’aleshores el club va ser un assidu participant en les competicions que se celebraven a les Illes. Degut al seu creixement del nou club va construir-se un nou camp a Son Canals (devora la barriada d’Els Hostalets) que fou inaugurat el 24 de juliol de 1924. La seu social del club va traslladar-se (1922) al Bar Triquet i més endavant (1928) als locals de l’Assistència Palmesana (plaça de la Palla, 2).

Ben prest l’equip es erigir-se com un dels conjunts més potents de les Illes i principal rival esportiu del RCD Mallorca (anomenat Reial Societat Alfons XIII FC fins 1931). Des dels inicis els partits entre sengles conjunts aixecaven enceses passions que desbordaven l’àmbit estrictament esportiu.

El Balear FC (1922-25). Un tercer precedent del club actual és el Balear Foot-Ball Club. La primera notícia de la seva existència va ser una carta publicada en el diari El Día (Palma) del 17 de maig de 1922, en la qual el capità de l’equip retava el Balears FC a jugar un partit amistós. El primer partit del Balear FC del qual hi ha constància es va jugar el 9 de juliol del mateix any. El club va prendre el seu nom del Teatre Balear, coliseu que es trobava just davant del seu local social: el café Can Martí, en el carrer Zanoguera n. 13. La seva indumentària estava integrada per samarreta blava i calçons blancs. Inicialment no va tenir terreny de joc i no va ser fins principis del 1923 que va inaugurar el seu propi en el barri palmesà d’El Molinar. A principis de l’any 1925 cessà sobtadament la seva activitat fins desaparèixer a mitjans d’aquell mateix any.

[imatge 5] L’Athletic FC (1922-1942). El 13 de setembre de 1922 va esser fundat l’Athletic Foot-Ball Clubquan part dels socis del Balear FC varen marxar per fundar un nou club. El local social va quedar ubicat en elCafè Reñidero de la plaça de l’Olivar núms. 3-4. Inicialment estava mancat de terreny de joc propi fins la inauguració del camp de sa Punta l’any 1929. La seva indumentària constava de samarreta amb franges amples roig-i-verdes i calçons negres.

[Imatge 6] L’any 1933 el club va acordar diversos canvis: va traslladar el local social al Bar Palermo de l’avinguda Alexandre Rosselló n. 27 (abans 107) i va canviar la samarreta roig-i-verda per una roig-i-blanca amb franges primes, similar a la de l’Athletic Club de Bilbao. El seu primer president va ser Antoni Forteza Piña (1901-1969), que també havia estat president i fundador del Balear FC. El club atlètic era un club molt més petit que el balearico i la seva relació amb el RCD Mallorca (abans Alfons XIII FC) fou, a diferència dels balearicos, força cordial.

La seva etapa més brillant va arribar a la temporada 1939-40 quan va obtenir fins a tres títols oficials: el Campionat de Mallorca, la Lliga Mallorca i la Lliga Balear. L’any 1942, el creixement urbanístic de la ciutat va obligar al club a abandonar el seu camp. Aquest fet va precipitar, mesos després, la seva fusió amb elBalears FC

[imatge 6] L’Atlètic Balears (1942). El creixement urbanístic de la ciutat va obligar a l’Athletic FC a abandonar el seu camp de sa Punta. Com el club no gaudia de recursos suficients per aconseguir un nou terreny el club estava amenaçat de desaparició; per sobreviure va contactar amb altres clubs cercant un acord. Primer va negociar amb el RCD Mallorca, però després d’arribar a un preacord es varen rompre les negociacions: l’Athletic FC volia que el nou club recollís el nom de sengles clubs (Atlético-Mallorca  oMallorca-Atlético) mentre els mallorquinistes no volien cap canvi. Poc després el club va negociar amb elBalears FC; ara sí, es va arribar a un acord. Així nasqué el 27 de maig de 1942 el Club Deportivo Atlético Baleares, amb Pere Serra Cladera (president del Balears FC) com a primer president i Francesc Riera Rigo (president de l’Athletic FC), vicepresident.

L’acord va esser plasmat legalment com un procés de fusió, tot i que en realitat els balearicos havien absorbit els atlètics perquè els trets identificatius d’aquests varen desaparéixer casi totalment de la nova entitat. Els balearicos varen mantenir la seva indumentària sense cap variació (colors blanc-i-blaus), el mateix local social (llavors a l’Assistència Palmesana) i el mateix camp (Son Canals), apart que la infraestructura de club i la massa social baleariques eren molt més potents que l’atlètica. Endemés, els balearicos també aportaven la seva aferrissada rivalitat amb el RCD Mallorca, de la qual els atlètics estaven mancats. Mentrestant, l’Athletic FC va assolir que el seu nom figurés davant al nom del nou club (Atlético-Baleares en lloc de Baleares-Atlético).

Aquest fet remonta l’antiguitat del club actual fins el 1920, any de naixement del Mecànic, Mallorca i Baleares Foot-Ball Club.

Font: “Els orígens de l’Atlètic Balears (1920-1942). Dels inicis a la fusió”. (Lulú, 2013) de Manuel García Gargallo.